Gestió de les emocions

Educar no és només ensenyar coneixements o inculcar hàbits d’aprenentatge, és guiar, donar suport i acompanyar els alumnes durant tot el procés que implica créixer i viure diferents etapes i moments que passen al llarg de la vida.

La tasca de professor va molt més enllà d’ensenyar les diferents matèries que figuren en el programa educatiu: «Un professor treballa per a l’eternitat: mai no sabrà fins on arriba la seva influència», afirmava l’historiador, novel·lista i assagista nord-americà Henry Brooks Adams, i és que la figura del professor té una gran repercussió en el desenvolupament educatiu, però també personal, dels estudiants.

Acompanyar els alumnes en la gestió de les emocions també és una assignatura i, potser, en moltes ocasions, la més complexa. Als adults ens costa, davant determinades situacions, saber identificar i afrontar les emocions i els sentiments que ens envaeixen, per la qual cosa és natural que en nens i adolescents aquesta gestió emocional sigui encara més difícil.

«La naturalesa ha dotat tots els mamífers de cinc emocions bàsiques: la por, l’alegria, la tristesa, la ira i el fàstic.També es parla de la sorpresa com d’una sisena emoció», explica Noa Sánchez-Cabezudo, psicoterapeuta d’adults, parella i família de Psicólogos Pozuelo. Segons aquesta experta, des del punt de vista de la regulació emocional, les emocions no són positives o negatives en si mateixes, més aviat s’haurien de qualificar d’agradables o de desagradables.

Emocions agradables i desagradables

Les emocions agradables, com l’alegria, solen ser un senyal que les nostres necessitats i l’ambient que ens envolta estan en sintonia. Aquestes emocions són més fàcils d’afrontar, d’experimentar i de gestionar, característiques que fan que siguin, a més, més fàcils de compartir. Quan estem alegres solem compartir-ho amb els altres i fer-los partícips d’aquesta alegria, cosa que amb les emocions desagradables costa més de fer. Tanmateix, les emocions desagradables, com l’enuig, la tristesa o la por són difícils de gestionar i, en molts casos, d’identificar, per això és important incidir en l’educació emocional des de ben petits.

Com ensenyar educació emocional

Per mirar de desenvolupar l’educació emocional en els nens cal que els adults, que exerceixen de referents de l’infant, desenvolupin competències emocionals perquè aquests les puguin prendre com exemple i adaptar-les com a part del seu desenvolupament. Tant els pares com els professors han de poder transmetre seguretat, confiança i respecte als nens perquè es creï un clima en què es puguin sentir còmodes i expressar-se lliurement.

«Identificar-les en primer lloc per gestionar-les després és la base de l’aprenentatge emocional per als nens.Podem començar a ensenyar als nens a posar nom a les emocions des dels tres anys aproximadament.I un dels millors mètodes per transmetre les claus de la gestió emocional als nostres fills és a través de l’exemple», assenyala la psicòloga i experta en educació emocional Begoña Ibarrola.

En aquest sentit, és bàsic no prohibir o reprimir les emocions dels nens: és part del seu desenvolupament que aprenguin a identificar les seves emocions, a posar-los nom i a expressar com se senten. Hem d’entendre que totes les emocions, fins i tot les desagradables, tenen un valor i un ensenyament i aquest és el missatge que hem de transmetre als nens.

Eines emocionals

És important que, tant al col·legi com a la família, es treballi per dotar els nens d’eines emocionals que els permetin gestionar els sentiments i, sobretot, ser capaços de comunicar com se senten. Per a això, cal:

• Comunicació: perquè hi hagi més consciència sobre la importància de compartir també les emocions desagradables és fonamental que es treballi a no reprimir aquestes emocions: tant a l’escola com al nucli familiar cal fomentar la comunicació, que parlem de com ens sentim (els adults hem de donar exemple i comunicar més les nostres emocions) i una vegada que reconeixem l’emoció que sentim convé reflexionar i conversar sobre per què ha aparegut aquesta emoció, com ens fa sentir, què podem fer per sentir-nos millor, etc.
• Vulnerabilitat/Fortalesa: quan ens sentim tristos o amb por hi ha una tendència a amagar aquestes emocions, ja que en mostrar-les ens sentim vulnerables i per protegir-nos d’aquesta sensació recorrem a “vestir-nos” de fortalesa i a amagar aquestes emocions. Tanmateix, el fet de ser capaços d’expressar la nostra tristesa o vulnerabilitat és, en si mateix, una gran fortalesa. Hem d’inculcar als nens la idea que amagar les emocions no és ser fort i que tenir valor per compartir-les és tenir molta fortalesa.
• Autoregulació: també és tasca dels adults ensenyar als nens que si l’expressió de l’emoció és desproporcionada pot provocar més conflicte que satisfacció, per això és important treballar en l’autoregulació. No podem evitar que apareguin emocions com la ràbia, la por, la tristesa o la frustració, però podem ajudar els nens transmetent-los seguretat i serenitat en el moment en què apareixen i ho necessiten. Això els ajudarà a pensar abans d’actuar moguts per l’enuig o la frustració i, a força de posar en pràctica aquest mètode, aprendran a autoregular-se ells mateixos.
• Empatia: a còpia d’expressar les emocions i de crear una comunicació oberta entorn d’aquestes, els nens aprenen a desenvolupar l’empatia, aprenen a identificar les emocions dels altres.

«Un recorda amb estima els seus mestres brillants, però amb gratitud aquells que ens varen tocar els sentiments» deia el psicòleg i psiquiatra suís Carl Gustav Jung. Els professors poden i han d’ajudar els alumnes en la gestió emocional i, sens dubte, aquest aprenentatge és un dels més valuosos per a la vida.